Stellar Moments of Humanity

“Com l’electricitat de tota una atmosfera a la part superior d’un parallamps, una gran quantitat de circumstàncies s’amuntega en el menor temps possible”.
Stefan Zweig
Moments estel·lars de la humanitat
(Traducció oficial: “Moments decisius de la història”)
Hem agafat en préstec el títol de Stefan Zweig, que literalment de l’alemany es tradueix com a Moments estel·lars de la humanitat, per tractar la història, el constructivisme i les obsessions. Mentre Stefan Zweig afirma que “han de passar milions d’hores superflues fins que sorgeixi un moment estel·lar de la humanitat”, preferim buscar els moments estel·lars de la vida quotidiana, creant les circumstàncies adequades perquè succeeixin, en el sentit d’un continu i col·lectiu. fer història.
D’aquest plantejament van néixer els Electric Four: un grup autoelegit i molt inusual que s’ha embarcat en la missió de crear un moment estel·lar a qualsevol lloc X. Per això necessiten Herstory, història personificada en forma de veu femenina. , que parla amb el públic a través dels auriculars, i el mateix públic, com a testimonis i aliats de la seva missió. El pla és crear junts les circumstàncies necessàries perquè passi un moment estel·lar. Una banda sonora infecciosa i imatges vívides obren una visió alternativa però temporal del món, amb mirades ocasionals darrere de les escenes.

Dramatúrgia i interpretació:

Josep Cosials, Daniela Poch, Lilli Mendel, Ana Redi-Milatovic, Alina Stockinger

Direcció artística i text:

Alina Stockinger

Música i so:

Jakob Rüdisser

Vestuari:

Caroline Haberl

Perruqueria:

Fafá Franco - Sienta la cabeza

Veus:

Mona Kospach, Daniela Poch, Alina Stockinger, Matthias Ohner, Josef Hader

Coaching:

Sergi Estebanell

Producció:

Eléctrico 28

Feldbach

Moltes gràcies a:

Markus Moser, pel seu suport, i les seves festes sorpresa d’un altre tipus entre les històriques muralles del celler Tabor

Anna Peckl, la nostra savia més jove i lleial, que ens va ensenyar lliçons de vida a una aula de l’institut local.

Angelina Matzer, perruquera de la Blue Turtle, les tècniques de pentinat i el compromís de la qual van superar totes les expectatives i Kathrin Riegerbauer, que ens va rebre cada cop de nou.

la família Hödl-Kaplan que ens va cedir la seva pista de bitlles per a una escena electrificant

l’equip i els propietaris del preciós Cafè Pfister, on no calia actuar gaire per relaxar-nos profundament

els manuals que ens van construir específicament un misteriós espai de separació en un garatge públic

els policies que controlaven el trànsit

la família Pfeiler, l’amabilitat, l’hospitalitat i el menjar deliciós i el millor vi escumós ens van fer gaudir encara més de la nostra estada.

Jürgen Puntigam, per la seva encantadora manera de vendre entrades, per les baralles per les places d’aparcament de la plaça Major i per la seva paciència per circular per tota la zona a la recerca d’una antena antiga.

Karl Pein, el despatx del qual podríem ocupar durant la seva absència

Michael Mehsner i Andrea Meyer per convidar-nos, pel meravellós treball previ sobre les rutes del públic, per la seva gran organització de tot i la seva generosa hospitalitat

gràcies també, Michael, per l’espectacular servei de transport a l’inici de cada espectacle

a Rudi, Stefan, Gernot i tots els altres a AV-Medienstelle

Harstad

Moltes gràcies a: Solvi, per creure en el projecte tot i haver-lo vist en alemany i ajudar-nos a complir el somni de provocar un moment estel·lar a l’Àrtic; a Elise Hammari, per respondre a cadascuna de les nostres peticions amb un somriure i ser un gran suport durant la producció de l’espectacle; a la família de l’Elise, per haver vingut tots a veure Stellar Moments of Humanity i fer un meravellós sopar durant la nostra visita tècnica; a la germana de l’Elise, per explicar-nos l’existència d’aquella remota platja de les illes Lofoten; a Nikolaj Gloppen, per tota l’ajuda rebuda durant la nostra estada; a la Hilde, perquè sense ella no hauríem arribat tan lluny; a Solveig, per ser el nostre meravellós savi al búnquer (convincent amb o sense ressaca); a Amar, per ser un savi tan especial i commovedor i pescar un peix durant l’assaig (i per tornar-lo al mar); a Morten, per les cinc voltes a una rotonda sense saber per què; a Morten Markussen, pels inicis, els primers mapes i la seva força; a la Johanna i la Lena, les nostres súper assistents, per tota la feina impecable que van fer durant totes les actuacions i per buscar sempre la millor solució a tot; a Thomas, per deixar-nos caminar pels rebaixos de l’Hotel Scandic; a les perruqueries Harek, la millor perruqueria de Harstad, per deixar-nos envair el seu espai amb laca i aplaudiments; a Diana, per tenir cura de l’Eliot; i als bombers de Harstad, per estar tan alerta davant possibles incendis.

Detmold

Moltes gràcies a: Sabine Kuhfub, per deixar-se il·luminar a Graz amb Stellar Moments of Humanity i visualitzar múltiples possibilitats a Detmold; a Kyana Hanneke, per estar amb nosaltres des del primer dia fins a l’últim i per resoldre imprevistos a alta nit; a Matthias Wilhelm, pel seu poema escrit en un full de paper i per ser el nostre savi entre cigar i cigar; a Ralf Kramer, per ser el nostre altre savi, per l’afany i l’afecte posat en escena; a Axel Plöger, per deixar-nos entrar al seu taller i donar l’última pinzellada a l’escena; a Calvin i Nico, perquè sense ells hauria estat impossible (agraïm les 6 coca-colas diàries del Nico); a Joe, del Joe’s Gym, per deixar-nos prendre el te en aquell fabulós anell vermell; a la Weisse Perle de la tintoreria per deixar-nos fer una escena entre la calidesa de la seva roba en remull; a tot l’equip tècnic del festival per muntar i omplir la piscina a la velocitat del llamp; a Diana i Beatrice, per tenir cura dels nadons elèctrics durant el temps de treball.

Graz

Vila-Real

Moltes gràcies a: Anna Claramonte i Javi Marín, per ser savis i pel vostre suport i somriures; a Pablo Granada, el millor director d’escena de rockabilly que es pot desitjar; a Vanesa Muñoz, per aconseguir l’impossible; a Xavi Castelló, per l’slackline, el trolley, l’antena, les teles i les vostres mans ajudants; a la Nerea Coll, per les seves meravelloses fotos; a Jesús, des del carrer Rigoberta Menchú per obrir-nos la teva porta; a Pascual per haver deixat la reixa oberta perquè Lilli pogués sortir; al Manu, per plorar i tota la resta; al supermercat Àrea de Guisona, pel teu espai, les teves rialles i malvaviscos; a La Perla, per ser una cosa com la nostra oficina i servir-nos suc de taronja natural (encara ens encanten els vostres croissants); a EMTAC i Sergio Heredia, per oferir el nostre camp base; a Ana Torán, per assistir com a espectadora i abraçar-nos al final de l’espectacle; a totes les persones que treballen a Los Lluïsos (tots i cadascun), perquè potser no hi ha cap altre lloc del món on serveixin tan bé i no perdin la paciència quan demanen formatge pasteuritzat; a Osoestudio Barcelona i Carlos Parra; a Rubén i els seus deixebles de l’escola Kung-Fu de Vila-real, pel seu espai i actuació impressionants; a la Yolanda, de Tot Descans, per la seva senzilla manera encantadora i per deixar-nos descansar en aquests còmodes sofàs; a Sergi Estebanell, el nostre gran entrenador i amic per portar sempre la llibreta (encara que acabis d’escriure a les estovalles dels restaurants); i a Pau Ayet, per ser un gran canalla i un gran coneixedor del teatre de carrer.

Tàrrega

Moltes gràcies a: Javier Fernández, per ser un gran savi, fer un te meravellós i pel teu estrany humor que tant trobem a faltar; a Jordi Solé, perquè és bonic treballar amb tu i perquè has aconseguit ser elèctric en un temps rècord; a Sergi Estebanell, per deixar una estona la llibreta i vestir-se de lycra amb tant d’estil punky; a Gerard (també conegut com Gegajg), per ser el millor regisseur d’espais que hi ha hagut, hi ha i hi haurà a la faç de la Terra; a la Montse Bosch, per ser la nostra Monsart, conductora a la rotonda i 4×4 i per no rendir-se tot i estar tota la nit treballant al Kirikú; al Guillem, per la professionalitat, l’afecte i l’energia que desprenen; a l’Anna, la nostra regisseur, per controlar-ho tot i fer-nos sentir tan tranquils i segurs; a la Diana, la nostra regisseur, per estar a dalt cada dia; a la Txell, per crear un Herstory tan maco i tan boig i per gravar sense notar que respires (increïble); a l’Albert, el nostre regisseur, per fer-te fotos amb tant de cor i per ser-hi sempre que et necessitem; a la Mari des del balcó de la plaça Urgell, perquè sense el teu balcó, un dels Elèctrics “no hauria estat a l’alçada”; a la Montse de Terapies Naturals, al seu marit Oriol i als seus preciosos fills, perquè vas dir que sí abans fins i tot de demanar-ho; a la Montse Balcells, per ajudar-nos a adonar-nos de la nostra bogeria d’instal·lar una piscina a una casa i fer surf amb el públic; al carrer Montse d’Urgell, per deixar-nos el teu balcó per instal·lar la nostra màquina de neu, aquell gran moment clau de l’espectacle; a James, per baixar el volum del teu rap i per penjar el pijama de vaca sense entendre ni per a què servia; a tota la gent de la residència Hospital Sant Antoni de Tàrrega: la Gemma (que va dir la primera que sí), la Montse i la Imma (ens van donar suport i ens van ajudar com si fossin un elèctric), Josep (l’últim que va dir que sí) i Nico (que penja la nostra cistella sense dubtar-ho); a la Joana, per haver-nos mogut només d’una ullada; a la Julita, per substituir la Joana en algunes ocasions i per la teva increïble actuació; a Fafá Lo Siento, per vestir-se en combinació amb les nostres disfresses, perquè sempre ens fas riure i perquè no perdis l’ocasió de mirar els nostres pentinats; a tots els “personatges” anònims que somriuen (la vella que s’asseia amb el públic cada cop per veure el concert, el senyor que ens va regalar tomàquets de l’hort, els treballadors de la residència, i un llarg etc.); i a tot l’equip de Fira Tárrega, perquè hem viscut una experiència impressionant, sorprenent, emocionant i enlluernadora i perquè et respirem el cor sigui el que facis.

Oberzeiring

Moltes gràcies a: Robert Reif, el nostre savi, que és bo en (quasi) tot. A Caroline Haberl, la nostra dona sàvia i dissenyadora de vestuari molt elogiada. A la senyora Kogler, que ens obria cada dia la petita porta de l’església tancada amb clau i ens permetia crear el nostre rellotge de cucut-fantasma. A la policia pel seu balcó i per les parets rosades. A la senyora Sturm, que va obrir les portes de la seva encantadora casa perquè el nostre públic prengués un te. Al Kurhotel Oberzeiring per oferir una habitació i un barnús. Als refugiats de Münzgasse per la seva cuina i els seus somriures. Al restaurant Grüner Specht pel seu sostre. A Peter Fasshuber i l’equip de theaterland steiermark per donar suport al nostre treball per segona vegada. A Nikola Milatovic per les gravacions de la càmera; a Max Schade per les fotos. A Diana, Angi i Nessa per acollir a la Daniela i Josep a Graz. A Jan Markowski per les converses que giran al voltant de la filosofia, la història i el teatre. A Josef Hader que va tornar a donar la seva veu a Stefan Zweig per aquest projecte i a Stefan Zweig per Stellar Moments of Humanity o Decisive Moments in History.

Poblenou

Moltes gràcies a: Giuliano, el conductor sense por que va caure de la cadira; a Carles Nieto pel cotxe i al Jordi i Cristian d’El Timbal per la cadira i per deixar que el teu lloc sigui l’escenari de la millor escena. A Francisco Pardal que ens va pujar al terrat i es va embolicar amb massa globus de color rosa i blau. I per la seva actuació de ketchup que va fer justícia a Al Pacino. A Can Felipa per l’escala i la teulada i a Josep Cano per la teulada encara més gran i la lliçó de gavines psicòpates. Al Jordi Pérez per la llum i el bon humor. A Santi Rovira per estar-hi. A la Mari Àngels del Col.legi Asunción de Nuestra Señora que hauria acollit una escena que finalment vam decidir saltar-nos. Desitgem a la vostra escola una bona connexió amb els astronautes! A Osoestudio Barcelona, Onasound i Carlos Parra pels enregistraments. A Jakob Rüdisser per una banda sonora que atrau la gent al món dels Electric Four. A Sergi Estebanell per a la sessió-coaching-exprés de dimecres al matí. A Caroline Haberl, de nou, pels vestits intergalàctics i a Matthias Ohner per la veu ronca que va donar a Stefan Zweig i aquell notable espanyol amb accent austríac.