Espresso Encounters
Espresso Encounters es mou entre la realitat i la ficció, el passat i el present, els autors i els personatges, l’observació i la participació. És un viatge fantàstic on un públic de 15 persones es submergeix en la vida quotidiana que s’alterna subtilment per actors infiltrats.
A través del punt de vista lúdic i imaginatiu d’un narrador que acompanya el públic com una veu que surt dels seus auriculars, s’estan (re)descobrint persones, carrers, llocs i detalls. El públic s’endinsa cada cop més en la fantasia d’aquest narrador, convertint-se finalment en protagonistes d’aquesta. Al mateix temps, els transeünts són testimonis d’una peça de teatre silenciós només compartint l’espai públic amb nosaltres de manera aleatòria.
Amb el temps, ens hem adonat que Espresso Encounters no només té un impacte en el públic sinó que la preparació de cada aventura i les actuacions respectives transformen l’energia dels llocs on treballem. Això passa amb força facilitat, també perquè incloem gent local, organitzacions, botigues, bars i llocs privats d’una manera molt senzilla: demanem els seus immobles com a espais d’actuació i/o els convidem a participar si ho desitgen.
“Un recorregut lúdic per la ciutat, organitzat semblant a una aventura o un viatge de descoberta. Una visió d’espais i cossos que mai no s’ha vist ni notat, o que s’han oblidat, com el cel, un determinat arbre, una persona concreta i la seva o la seva mirada brillant o fosca Com a viatgers dins d’una màquina de pensament a mida, el públic vola (gairebé) per sobre del paviment acompanyat dels pensaments abismals d’una escriptora i d’altres personatges que també treballen en el subterrani i il·luminen les fantasies de la població és una lupa que es dóna al públic, fent-los detectius”.
Christina Lederhaas / zweite liga für kunst und kultur
Amposta
Moltes gràcies a: Paquita & Begoña de Xurrería El Canal, perquè vau estar disposada a deixar-nos actuar al vostre magatzem singular i ens vau cuidar amb xurros i cafeteria. A Nautalia Viajes perquè vas deixar treballar l’Eugeni al teu despatx. A Narcisa i Antonio perquè les vostres finestres van fer possible la pluja. A l’escola de teatre ETCA per la sala i sobretot per posar-nos en contacte amb aquestes persones tan precioses: Joan Sansano, el carnisser, el bussejador i la pluja; Eva Giné, la distribuïdora de fideus de piscina que s’ha endut el vent; a Abi Garcia, la descarada Barrufeta i les algues recitant Molière; Benjamí Franch, el barrufet d’aspecte innocent i les algues recitant Molière; Vanesa del Rio, la dona nua i la directora-sirena decadent; Jesús Ferré, el patinador i pescador que coneixia el camí; Martí Marsal, l’autèntic carter; Laura Montañana, la valenta Selma Aguado Sánchez. Gràcies a Àlex Rodríguez, Guillem Duran, Jordi Forcadell i Lluís Martinez per la vostra aportació a un final Woody Allenesque. A Jord Princep i Bienve Borràs perquè ens vau convidar a Amposta i ens vau estar tota l’estona. A Jordi Durán per recomanar Espresso Encounters. A Maite Subirats per la perspectiva històrica d’Amposta. A Vicenç i Correos Barcelona i pel suport continuat. A Claudio Levati, una i altra vegada, pel seu Titanic. A David Comuñas per haver-nos filmat i potser editar algun vídeo. A Carlos Parra pel so. A Rafael Cañete per la cançó minimalista i de nou a Jakob Rüdisser per la bonica música que vau compondre per a aquest projecte.
Vila-real
Moltes gràcies a: María Victoria, perquè La Casita de Mariola es va convertir en casa nostra i perquè ens vas mimar amb les teves galetes i energia preciosa. Al pastisser Juan i a les cambreres de la Cafeteria La Perla per oferir un gran últim escenari, rialles, pastissos i orxates. A Nautalia Viajes perquè li vau donar un lloc a l’Eugeni per treballar. A La dulce tentación per ser el nostre bar de la fi del món. A EMTAC i Sergio Heredia per l’espai i el contacte amb les següents actrius i actors inoblidables: Ana Torán, la cartera i públic escèptic. Anna Claramonte, la núvia amb la veu preciosa. Vane Muñoz Marín, per la teva veu alta i clara que vas prestar al pingüí i que t’ha fet convèncer a tothom perquè participés en aquesta aventura. Javier Marín, l’àngel. María del Prado Granada i María Jesús, les periodistes entusiastes. Pablo Granada i Jan Estebanell, els esquiadors antàrtics. Mari Pulido, la nostra merengue-addicta. Gràcies també a Manuel, Isabel i a tota la gent que treballa a Los Domingos pel vostre amor inesgotable per la vida. Un agraïment especial a Pau Ayet, que ens va convidar a Vila-real i que fa molts anys que organitza amb passió i cervell aquest festival d’art de carrer tan important. A la nostra elèctrica Mona Kospach, que va decidir acompanyar-nos en aquesta aventura i difondre el seu bon rotllo per tot arreu. A Osoestudio Barcelona i Carlos Parra pel gran so. A Claudio Levati pel vaixell. A Correos València i Barcelona per l’equipament. A UGT (Sindicat General de Treballadors) pel bar que es va convertir en el nostre segon vestidor i traster. A la perfumeria de la cantonada per participar en el nostre petit acte de revolució feminista. A Katrina Günther que va dissenyar el cartell del nostre “home real” i a Lilli, que li va prestar la seva bella cara.
Poblenou
Moltes gràcies a: Jordi Solé Andrés per la teva passió, humor i gran interpretació. Ens vas fer sentir encara més elèctrics amb aquest treball d’alguna manera esbojarrat. Gràcies a les nostres grans actrius Mónica Mar, Giselle Stanzione, Gioveliz Galindo Calienes i Alice Hard. Estaves equilibrat de manera impressionant a la frontera entre la realitat i la ficció. A Eirene, Vera Erenbourg i Valeria de l’organització del festival, a Carlos Parra, Jakob Rüdisser i Rafael Cañete Fernández per la música i el so. A Sergio Sisques Pardos pel sistema MP3 i el suport tècnic durant aquesta aventura. A la Neus des de La Núvia Pim Pam. Ens vam sentir com a casa entre les vostres Antònia. Va ser el lloc més elegant que havíem tingut mai per a aquella escena i va fer que fins i tot Procoppia canviés d’estil. A Balius Gastrococktelería, especialment a Rosa i Daniel, per l’última etapa de moda i els gintònics de comiat. A la Lidia i als habitants de la residència PERE RELATS. Has fet neu al Poblenou! Al Fabio, que ens va deixar prendre els darrers xupitos al seu bar Tierra del Foc, a la fi del món. A Natalia Luz i Tamara Fernández González per l’accés a la seva finestra i terrassa. A Carlo-Mô & Mr. Di per l’e-guitarra-micròfon i els elogis (també a BTV). A Correos Barcelona i Claudio Levati per l’equipament i a totes les institucions que ens han donat suport fins ara: Stadt Graz, Land Steiermark, Bundeskanzleramt Österreich (BKA) i els nostres coproductors theaterland steiermark i TNT Terrassa Noves Tendències. Gràcies Festival Escena Poblenou i el seu preciós equip per donar-nos suport amb aquest projecte com a segon pas d’Embrions. Gràcies a l’equip central del festival Santi Rovira, Jordi Pérez, Ada Vilaró, Imma Romero i especialment Sergi Estebanell que van imaginar la plataforma Embrions.
Terrasa
Moltes gràcies a: Pep Pla, que va entendre el projecte després de només 15 minuts presenciar i va decidir apostar per una coproducció. Al Jordi i al Jaume de la botiga Miele per deixar-nos tenir el vostre traster ple d’entranyes de rentadores i neveres antigues. Al Teatre Alegría, on el públic es reunia per no anar al teatre. A la fleca Girabent, que cada matí es convertia en la nostra oficina. A Lavinia Hervás del CAET, que va contactar amb els nostres artistes col·laboradors i ens va ajudar a trobar els llocs d’actuació necessaris. A les Germanes Garrigó Bet i Anna per caminar, córrer i fer volar les bufandes de neó. Al Quim, el carnisser. A la Giselle Stanzione, que ens va fer dubtar que fos part d’això amb la seva actuació com a cartera i cambrera al Petit Palau. A l’Albert Querol el distribuïdor de fideus de piscina més ràpid que mai. A Max Schade, el pare surf descontextualitzat i emancipat que també va ser el nostre fotògraf i pintor d’escenes. A en Jaro per la seva mirada meravellada des del cotxet. A l’Arxiu Històric per les imatges de la galeria del carrer. Al supermercat Casa Evaristo pel carro i per deixar que l’Eugeni vagi amb el teu vaixell cada dia en el seu intent de salvar el nostre públic. A Claudio per l’altre vaixell amb el qual realment va salvar el nostre públic. A Pau Gómez, la nostra gran ajuda del Festival per la seva divertidíssima aparició amb banyador ajustat i les hores extra que ens vau fer. A Calçats Terrassa, la sabateria, pel balcó de Pau. Al restaurant Olivetti per les finestres de la pluja. A Antonio i Juan, que ens van rebre amb els braços oberts al seu preciós bar Petit Palau. Gràcies per oferir-nos un escenari tan fantàstic i actuar en un paper de suport. A Vicenç i Correos Barcelona per haver-nos equipat amb l’autèntic atrezzo de Correos. A Osoestudio Barcelona, sobretot, a Carlos Parra, pels enregistraments, els paisatges sonors, la nova música i l’entusiasme pel projecte. FALTA AMIGO CARLOS. Al Ramon pel suport tècnic in situ i les gravacions de Go Pro. Finalment, gràcies a Josep Vallhonrat, que ens va explicar la seva història de la Riuada de l’any 1962 i es va convertir en la principal inspiració d’aquest cinquè capítol de Trobades Espresso.
Gries
Moltes gràcies a: La Strada Graz per reviure el tercer capítol d’Espresso Encounters. A la fleca Zum Griesbäcker i a tots els habitants de la casa de Griesplatz, especialment a Michael, el propietari dels Brötchenparadies. A ZEBRA, el centre intercultural de consulta i teràpia, per la finestra del controlador de vol i per la forma de treballar. A tot l’equip de Postgarage (Günther, Guido, Anita, Michi, Wenzel, Vesna, Nazmi, Evi i tots els altres) per acollir la nostra última escena i pel bar de fumadors com a vestidor. El Café Postgarage era la nostra base agradable en aquells calorosos dies d’estiu.
Moltes gràcies a les nostres actrius i actors Robert i Aisha, que van venir viatjant des d’Oberzeiring per tornar a formar part d’aquesta aventura. La teva actuació com a gos i propietari va ser excepcional. A Peter Harter per haver despertat records de Kaisermühlen Blues amb la teva actuació com a conserge borratxo. A l’Anna i al Josep per ser la parella de pilots i el Pare Noel cantant amb boxers. A Jürgen, el cap de la màfia dels desitjos i guitarrista. A Roswitta, que finalment el va besar. A la Geraldine, la noia dels globus. A l’Andi, el conill rosa. A Max, el nostre Batman i constructor d’arbres. Al Jan, el nostre petit Batman amb l’avió teledirigit. A en Jaro, el nostre petit Batman al cotxet. Al Carles que va cuidar el Jan. A tots els ajudants de La Strada. A Rudolf Hubmann i l’AV-Medienstelle Graz per les gravacions d’estudi. A Birn per la disfressa de conill. A la Billa pel carro. A Nikola per les precioses fotografies.
Poble Sec
Moltes gràcies a: Gonzalo del Bar La Campana. A Vicenç des de La Matalasseria del Poble Sec. Va ser un plaer per a nosaltres passar tanta estona entre els vostres matalassos, al vostre taller amb el lavabo mexicà i amb vosaltres. Al Pau pels nombrosos contactes amb possibles companys. A la Betma, la vaquera del patinet; a Joan Miquel, el futbolista que després va resultar ser Batman; a Hamza Zine Zine per alimentar coloms amb estil i aguantar alguns comentaris. A Javier Fernández, el moliner una jaqueta de pell. A Cirila Targhetta, que va agafar la mà de Batman i ens va alegrar els dies amb el seu somriure a totes hores. A Jacynthe, l’acordionista, per l’acompanyament musical de la nostra tràgica escena. A la fruiteria del c/ Vilà i Vilà per guardar el pa ratllat. A l’Hostal Abrevadero per l’habitació amb vista a la nostra àguila. Al propietari del Bar Tropical, que va gaudir tant de la nostra aventura tot i portar tacons alts. Als germans del supermercat Auto-Servei, Alimentació 24 h, pels paraigües després del núvol i a les noies del carrer Vilà i Vilà per confiar en nosaltres per donar-nos les claus del seu pis. A la Sala Hiroshima pel seu interès pel nostre projecte; a Juan Sebastian Honey Wuest pel vídeo, a Carlos Parra d’Osoestudio Barcelona per les gravacions d’àudio i a Jakob Rüdisser, com sempre, per la paciència, l’amor i el so. A Ottfried Preußler pel llibre Krabat, que va servir d’inspiració per a la nostra història.
Gries
Moltes gràcies a: La fleca Zum Griesbäcker i tots els veïns de la casa de Griesplatz, especialment Michael de Brötchenparadies. A ZEBRA for the teva bonica finestra de controlador de trànsit aeri and a dead l’equip de Postgarage for the house of the nostra darrera escena. La cafeteria va ser una vegada la base del poble i va demanar aquest hivern a Freds. Gràcies Günther, Anita, Guido pel permís i Wenzel i Vesna per servir.
Moltes gràcies a Christian i Lisi, la nostra parella de pilots que juga a cartes i que acaricien, que ja formaven part de Share Your Darlings. Un Mäxe amb corredors i ciclistes, Santa Claus i Batman. A Hanna, Mia i Oskar han d’anar al parc. A Jürgen per la teva actuació de cantautor i Lisa Peer pel vídeo. A Siruan Darbandi per la seva veu. L’equip de l’AV Media Center Graz dirigit per Rudolf Hubman. Al periodista frenètic Johann Puntigam per demanar ajuda amb l’edició. Una Christina Lederhaas va comentar la donació de les paraules.
Embrions Poblenou
Moltes gràcies a: Escena Poblenou per la visibilitat en el panorama teatral català. A Can Felipa pel traster; Lloguer de bicicletes a pedals per als cascos de bicicleta; El Timbal i Josep Cano per la terrassa i la finestra com a escenari. Al Sergi i l’Ada per presentar i planificar Embrions i al Lluis per ajudar-nos a trobar els llocs d’actuació.
Oberzeiring
Moltes gràcies a: Peter Fasshuber, per la vostra confiança i per oferir un espai que permeti projectes d’aquest tipus. A Robert Reif, Sissi i Aisha per conduir les vaques, organitzar espais d’intervenció i per les actuacions inoblidables al carrer-escenari d’Oberzeiring. A l’AV-Medienstelle per als enregistraments d’estudi. To das andere theatre per a la sala d’assaig i Share Your Darlings per la possibilitat d’experimentar amb un públic que ens va donar un gran feedback. Al cake-café Strasser, que va ser l’escenari final perfecte per a nosaltres. A Siruan Darbandi per la seva veu i a Johann Puntigam per la seva ajuda i bon humor durant l’edició d’àudio. A Lilli Angermeier i Veza Fernández per la vostra aportació i dedicació durant les primeres fases de creació (Share Your Darlings & Lendwirbel). A Jakob Rüdisser per la bella música i Mona Kospach per l’espontaneïtat, la cura i la gran interpretació. A Max Schade per les belles imatges i a Katrina Günther pels collages, els pòsters, els flyers, els adhesius, el tràiler, el fulletó i la web. Al patronat de turisme Oberzeiring per la cova de Procoppia i Jacques & Oliva per l’antiga ràdio.
